COMENCEM!

Comença un nou demà...

Hola!

Comencem el segon període de pràctiques i aquest és el bloc que recollirà algunes de les experiències i reflexions al respecte.

La sensació amb la escola ha estat bona, ens varen presentar a tots els mestres i ens van mostrar l'escola abans de començar, a la reunió de trobada. Això ja denotava cert aire proper.

Així doncs, amb moltes ganes de començar, el dia 9 vaig arribar a l'escola per veure què em trobava. En començar ja van passar un món de coses, però em quedo amb algunes especialment que vull destacar:

Les reunions que es fan amb tot els mestres referents a com du un mestre concret el projecte a la seva classe i rebre "brain storm" (pluja d'idees) de la resta de companys (reunions que es fan a la classe del mestre que parla del seu projecte), ha estat tota una novetat per a mi, i semblen interessants.  

Al segon dia, la meva tutora es va posar malalta i va faltar dos dies, i vaig estar amb la mestra de suport. Fins i tot el tercer dia em va preguntar si volia fer l'assemblea jo, i la vaig fer. El que vaig notar divendres, ja amb la meva tutora, i gràcies a ella, van ser petits detalls que fan que, segons el nen que la faci, i el seu nivell de desenvolupament, es feia servir una estratègia o una altre a l'hora. Concretament, la rutina del calendari em va agradar molt. Pot ser li dediqui una entrada tota sola a aquesta activitat d'aula.

El divendres, just abans de marxar, vaig parlar amb la meva tutora de les activitats que hem de realitzar per a la nostra feina respecte a la universitat. Aquest és un tema que m'ha obsessionat una mica aquesta setmana, i crec que després de la xerrada i de la meva reflexió posterior, m'ho tomaré amb calma. Explicaré una mica perquè. Li vaig proposar coses que es podien fer relacionades amb el nostre projecte (els dinosaures, ja que som la classe dels dinosaures) per introduir competències matemàtiques. Ella em va dir que ja ho tenia en compte, però que en aquell moment l'interès dels nens no anava per aquest camí, i que fins que no sortís, no l'introduiria.

Així, adjuntant el fet de que ha de sortir dels interessos dels nens, i de que cadascú en té el seu ritme i la mateixa activitat es pot plantejar diferent per que tots puguin resoldre-la, vaig decidir gaudir més dels aprenentatges, estressar-me menys per les activitats que he de proposar i observar als nens, els seus interessos i el seu nivell de desenvolupament. Pot ser d'aquí surti realment la idea per a una activitat amb sentit i dins la zona de desenvolupament proper de cadascú.

Segona setmana, allà vaig. Estic preparada, tornem a començar!



----
(Imatge pròpia)