Paret del projecte, plasmació del camí

El mural antic del nostre projecte.

El nostre projecte avança, per fi, en una direcció clara. Els nens han fet moltes coses com explicar quines coses hi ha al museu que els va tocar preparar a casa, dels 11 que tenim, arribar a la conclusió de quin museu està més a prop i més enfora mitjançant treball en grup mitjà amb dues maneres diferents per mesurar, una per grup, escollides per votació de les idees aportades per ells de com fer-ho, votar a quin volen anar a la fi, etc... Moltes passes que hem anat recollint i documentat entre la tutora i jo, i dels qual vaig col·laborar en l’elaboració del plafó d’informació que recull el que s’ha fet, escollint fots, recordant l’ordre, debatin entre les dues la reorganització de la paret del projecte, que ja no ens cabia i van haver de reestructurar així com reduir la informació antiga. 

En va agradar el fet de que la tutora hagi compartit aquest moment, m’ha fet sentir més part del projecte, i recordar que els espais no són estàtics, canvien i es remodelen segons les necessitats.

Els nens també van apreciar el canvi. Pot ser hagués estat bé posar la documentació amb els infants, amb la seva ajuda i opinió. He de dir que ells sí van decidir la distribució de i col·locació dels materials a la classe, a poc a poc, però jo ja vaig arribar a l’escola quan aquest moment ja va passar. 

Pot ser una bona proposta per a documentar i exposar següents passes del nostre projecte, ja que, com he pogut experimentar, quan ho fas tu mateix, el sents més teu encara: quan vaig a arribar a l’escola, ja havia informació exposada sobre el que anaven fent del projecte, però fins que no ho vaig a reorganitzar jo, no ho vaig sentir tan meu.

Moments a l'aula

Calendari, moment d'intervenció ajustat i diari

Durant aquest dos últims mesos he de dir que he anant agafant moments d’aula en els que m’he anat responsabilitzant del grup d’infants, sobretot amb tasques més rutinàries que es repeteixen durant els dies de la setmana, com són passar llista, fer el calendari, moment de descans al tornar del pati, ajudar amb la biblioteca viatgera, etc.

Volia parlar d’una experiència que ha estat especial per a mi. Li vaig a proposar a tutora fer una relaxació diferent, aprofitant la experiència que vaig viure a un curs de conta contes on explicàvem un conte, i els “efectes especials” es representen en el cos: si hi ha un elefant, fem el caminar de l’elefant en el cos del company, si hi ha una turmenta que mou es arbres, sacsegem les extremitats del company, etc. Els infants es van posar al cuc de dos en dos i jo vaig contar un conte i fer els moviments que havien de fer. Després vàrem canviar. La veritat és que va resultar bastant bé. Els va agradar tant que fins i tot demanaven un altre canvi, i van estar atents i participatius.

De les assemblees, passar llista i fer calendari, podria dir que molts de dies em deixen fer aquestes activitats, i que m’ha sorprès molt gratament veure com pots adaptar la mateixa activitat per a cada nen, segons el seu nivell, fet que vaig observar ja des de la primera setmana. Per exemple, al calendari, podem començar movent el dinosaure de dia de la setmana, per tenir una referència de com se escriu el nom del dia en el que som, o parlar de quin dia és i trobar el nom a un sobre que guarda tots els dies de la setmana plastificats per aferrar-ho en un dels calendaris on aferrem el nom i girem els números, o fins provar d’escriure-ho en altre calendari que és tot blanc i anem escrivint-ho. Cada dia que ho faig és un repte poder guiar al nen que ho fa a que ho faci al seu nivell de dificultat, per continuar aprenent i millorant la seva competència.

Per acabar voldria destacar una experiència d’un dia que, per no ser rutinària, la seva dificultat va fer-me aturar-me i pensar. Va ser un dia que van planificar la sessió de projecte, i es suposava que jo havia de dur la conversa per orientar o guiar als infants per veure si sortia la manera en com esbrinar quin museu de dinosaures estava més endins i quin més enfora. Acabaven de posar fotos damunt un mapa del món fet per els (la silueta, amb el projector), cada museu amb les seves fotos. La veritat és que jo mai havia fet alguna cosa similar ni havia presenciat cap conversa d’aquesta mena. La tutora va iniciar la conversa, i, veient que estava complicat, va continuar ella, no hem va donar torn per preguntar. 

Després ho vam parlar i em va explicar que estava complicat. Jo li vaig confessar que mai havia estat a una conversa d’aquestes. Vaig aturar-me a pensar en la importància de no avançar-los en la solució, en la manera en que s’han de fer les preguntes per tal de no donar mig resposta feta, i que requereix certa pràctica, que les converses a les que estic avesada tendeixen a avançar una mica la resposta, i que, encara que es vagi més a poc a poc amb els infants, és important deixar aquest espai per que els reflexionin. El llenguatge emprat s’ha de cuidar molt.   

Temps per representar

És important reorganitzar vivències,
que no es quedin desperdigades

Quan vaig començar amb la primera sessió de psicomotricitat, hem va sorprendre el temps que tenien per a dur-la a terme: una hora setmanal, però mirant què diuen els experts i, Segons Arnaiz & al. (2008), a partir dels tres anys les sessions poden tenir una durada de una hora a hora i mitja setmanal i una freqüència setmanal, i aquest temps total es pot dividir en divers moments: ritual d’entrada, explosió motriu, narració o explicació de la història, moment de representació plàstica i moment final o ritual de sortida.

En les sessions que he observat, que he de dir que han estat molt poques degut a que ens toca psicomotricitat els dilluns i hem tingut dies festius, dies d’excursió, dies de reunió amb la directora per reorientar el projecte (la tutora no dona psicomotricitat i aprofita aquesta hora per altres tasques, així que vaig decidir anar a la reunió per veure com eren), les sessions tenien moment d’entrada, explosió motriu, moment de relaxació i moment de sortida. Hem va sorprendre molt que no fessin moment de representació o moment de contar la història.

Aquest aspecte hem va marcar molt i vaig parlar amb l’encarrega d’aquesta activitat, mestra especialista d’anglès que desenvolupa la psicomotricitat a infantil perquè en un principi, amb la implantació del TIL, ho van organitzar d’aquesta manera. Li vaig preguntar que si alguna vegada en feien de representació o de parlar de la història i hem va dir que no donava temps, que alguna vegada sí que parlaven, però que per representació no donava temps. Li vaig proposar per a properes sessions intentar fer diferents tipus de representació o cercar temps per parlar, ja que considero que és un moment important per integrar i reorganitzar el que s’ha fet. Pot ser llevaria un poc algun dia l’estona de descans i la deixaria per fer-la a classe, en arribar, ja que hem d’acabar molt puntuals per cedir l’espai a l’altre grup del mateix nivell, i que no es quedin sense temps.

Això va ser a l’ultima sessió de psicomotricitat que vàrem fer, que va ser la segona a la que jo he anat, ja que la setmana que bé ens anem d’excursió. Així que estic desitjant tornar de vacances per posar en pràctica la proposta d’intervenció que li vaig fer a la mestra i que va acceptar de bona gana. 

Ja contaré com ha anat.

Fins un altre!

---------------------------------

Arnaiz, P., Rabadán, M., Vives, I. (2008): La psicomotricidad en la escuela: Una práctica preventiva y educativa. Málaga. Ediciones Aljibe.

Treball individual a l'aula, moment d'apropament a cada infant

El seu nom a l'assemblea serveis de model en tasques individuals. 

Un dels moments d’aula que es poden aprofitar per apropar-se als alumnes de manera individual i donar-les recolzament allà on el necessiten és a les tasques o feinetes de plasmació d’alguna activitat, que fan de caire individual. Aquí els nens solen haver de posar el seu nom, de vegades la dada, i realitzar alguna activitat.

Hi ha nens que necessiten més recolzament que altres. Ja des del primer dia que han de haver de fer una, la meva tutora em va demanar la meva col·laboració amb els alumnes que requerien més suport.

He de dir que ha estat una experiència enriquidora veure com, per exemple, un nen, la primera setmana, necessitava reforç del seu nom escrit que agafava de l’assemblea, on passen llista, i havies d’estar amb ell guiant-ho lletra per lletra, fins i tot posant-la apart a una pissarra blanca, i a poc a poc va anar deixant aquest recolzament. A la quinta setmana ja ho fa sense recolzament del nom de l’assemblea, tot i que de vegades es “menja” alguna lletra, ho intenta tot sol. Després sí que li podem dir que comprovi si ha posat totes les lletres i cercar ell mateix la diferència.

Dins la classe hi ha més casos i tenim la sort d’estar dues (la tutora i jo) a l’aula i jo la tinc per que em permetin poder viure aquestes experiències. He de dir que al principi no sabia ben bé com fer sense influir massa en les guanyes de fer del nen, sense remarcar massa l’errada, etc., i tot i que de vegades em trobo amb moments d’aquests, les distintes experiències tingudes amb diversos nens i alguns consell i recomanacions de la tutora (com emprar la pissarra, fer una línia per delimitar l’espai, quan una lletra la fan girada, posar una mostra i demanar-los si és igual, i si diuen que sí, posar una dreta i una girada i que assenyalin quina és com la “correcta”, per veure si arriben a concloure que la seva està diferent, etc...) poc a poc em trobo més segura a l’hora de col·laborar amb la mestra en les activitats de treball individualitzat. A més, analitzant aquestes situacions penso en la importància del rol del mestre, ja que segons tinguem aquest concepte, així actuarem a l'hora de guiar a l'infant, és decisiu en la nostra manera de fer.

La veritat és que, en comparació a les pràctiques de l'any passat, que van ser amb infants de 0-1 any, el rol que es desenvolupa és diferent, ja que les necessitats dels infants són diferents, i ens hem d'adaptar a aquestes necessitats.

L'esmorzar

Moment de esmorzar

Un dels moments que trobo molt funcionals i on es poden treballar moltes aspectes són els moments d'esmorzar. Dic funcional perquè és una activitat que es fa diàriament, tant a l’escola com a casa, i varies vegades al dia; té un sentit per als infants. És un moment per treballar la seva autonomia, hàbits alimentaris correctes (aquí és imprescindible la col·laboració amb les famílies, ja que si sempre li posen un tipus de menjar poc adient, perquè al nen o ne a li agrada això, i no el deixen experimentar altres formes i veritats, no es pot fer molt més). És un moment per poder conversar amb ells, per veure les seves preferències, per aprofitar per enriquir vocabulari, per comptar, etc. A més, si necessiten ajuda per obrir una ampolla d’aigua, un iogurt o una palleta, és un moment adient per ensenyar-los l’estructura formal (“m’ajudes a ......, per favor”; “gràcies”).

Tot i que és un grup molt autònom i ho fan pràcticament sols, m’agrada participar en aquest moment. A més, a l’hora de tirar la brutor a les papereres, cada vegada ho fan millor. Alguns pregunten on va això o allò, i fins i tot vaig haver de posar mostres amb celo al costat dels dibuixos de mostra que tenen, perquè aquest objecte en concret no apareixia (panyol de paper).

M’agradaria parlar d’una estratègia que he estat fent servir i que ha resultat prou bona amb els tres casos que l’he hagut d’utilitzar: quan no volen més però saps que no volen perquè estan cansats d’estar allí i volen anar-se a jugar o diuen que no els hi agrada i altres dia ja han menjat d’això, el que faig és dir-los, per exemple, per acabar-se el iogurt, que anirem baixant dits de les meves mans, un per cullerada. Els va agradar molt l’idea. També he de dir que un dia vaig veure que per sistema, una nena sempre m’ho demanava, i vaig pensar que això havia de canviar, li vaig dir que aquell dia havia de fer-ho tota sola, fent-ho ella mateixa si volia, que tots els dies no podia ser. Això em va fer pensar que de vegades, les estratègies que empren estan bé, però que hem de cercar que els nens siguin autònoms i que facin per els sols. Per tant, crec que hem d’observar i anar donant oportunitat a que a poc a poc facin ells, i cerquin ells les seves pròpies estratègies. Bassedas, Huguet i Solé (2008) fan referència al moment de menjar del migdia i de la seva importància per, moment en el que "aprenen moltes coses i desenvolupen la seva autonomia" (p. 115). Podem fer la semblança d'aquest moment amb el d'esmorzar, crec jo. 

---------------------

Bassedas, E., Huguet, T., Sloé, I. (2008): Aprendre i ensenya a l'educació infantil. Barcelona, Graò.

Participant a reunions de seminaris formatius: matemàtiques

Cercant avaluació del procés a "mates"

Avui estava molt emocionada, ja que a l’hora de la exclusiva de la tarda, teníem seminari de matemàtiques. Mai havia assistit a ningú, ja que les practiques començaren avançat el curs escolar i encara no ens havia coincidit.

Sempre és polit parlar de les coses que van bé i de lo “beníssim” que ho fem, però trobo important parlar d’aquesta experiència. No és que fos malament, considero que cada passa ens apropa més a la fi, però vull remarcar les conclusions que he estret d’aquesta experiència, que hem ressonen d’altres experiències viscudes i que torbo que poden ser un contínuum en les relacions humanes i relacions laborals. Ho he viscut a la meva feina i ara el veig en aquest seminari.

Bé, començaré a explicar l’experiència: la idea era treballar i elaborar entre tots els d’Infantil una avaluació "processual", els processos matemàtics.

He de dir que jo vaig haver de preguntar a que es referien amb processual ja que els exemples que ens van mostrar, no els veig que avaluessin el procés, sinó la consecució o no d’algun ítem, i ho vaig dir (amb tota la vergonya de qui està nou a un lloc i encara més, de pràctiques, o sigui, sense terminar de saber). La veritat és que hem van mirar amb cara estranya, aquesta va ser la meva sensació, però no podia callar el que pensava que no era com toca, no podia perdre molt: si estava equivocada, entendria el perquè, i si estava encertada, pot ser anéssim a partir de aquell moment en la direcció correcta.

Posaré un exemple: per un ítem de sap comptar de diferents maneres, jo considerava que no diu com ho fa: a lo millor inicia el compteig però repeteix els objectes a comptar, tot i que diu la seqüència numèrica correcta, o pot ser que sí que assigni a cada objecte un numero però que no sigui la seqüència numèrica correcta. Hi ha molta diferència. Pot ser que per contar assenyali amb el dit, o toqui els objectes, o els mogui cap a altra banda. Si volien del procés, crec que hem de contemplar aquests aspectes.

La resta de seminari va anar una mica per altres bandes, i vaig veure diverses actituds: negativistes dient que no serviria per res perquè la ratio és alta i no tindrien temps després per passar aquesta avaluació, o per no veure aquesta avaluació dins el procés del projecte d’aula; positivistes intentant arribar a una eina pràctica per utilitzar com guia, alguns cansats, avorrits o perduts. I jo, clar, preguntava de tant en tant: però, exactament, què voleu? Alguns crec que em miràvem com dient: “calla, que no avancem, pesada, pareixes bamba”, però considerava que era important concretar què es vol fer, per anar fent, arribar a un consens, i no fer per fer, cadascú en una direcció. Pot ser ells tinguessin clar cap a on anaven, però jo no el veia res clar. La meva tutora en va dir que m’entenia, però que millor que ho deixes això, ja que la resta pareixia no voler escoltar, que ella opinava igual que jo. Almenys això em va animar, tot i que vaig sortir de la reunió amb una part de mi dient que quina llàstima de temps perdut, i altra, la positiva, dient: “ànim, pas a pas s’arriba i es fa camí, això segur que ha servit per començar el camí. Total, a Santiago arriben diversos camins, alguns més llargs, alguns més directes, i cadascú té els seus aprenentatges... Idò amb això, el mateix. A més, hem deixa més clar el que volíem fer les del meu grup de pràctiques amb el projecte de millora del centre, que just és sobre matemàtiques.

Ánims!