L'esmorzar

Moment de esmorzar

Un dels moments que trobo molt funcionals i on es poden treballar moltes aspectes són els moments d'esmorzar. Dic funcional perquè és una activitat que es fa diàriament, tant a l’escola com a casa, i varies vegades al dia; té un sentit per als infants. És un moment per treballar la seva autonomia, hàbits alimentaris correctes (aquí és imprescindible la col·laboració amb les famílies, ja que si sempre li posen un tipus de menjar poc adient, perquè al nen o ne a li agrada això, i no el deixen experimentar altres formes i veritats, no es pot fer molt més). És un moment per poder conversar amb ells, per veure les seves preferències, per aprofitar per enriquir vocabulari, per comptar, etc. A més, si necessiten ajuda per obrir una ampolla d’aigua, un iogurt o una palleta, és un moment adient per ensenyar-los l’estructura formal (“m’ajudes a ......, per favor”; “gràcies”).

Tot i que és un grup molt autònom i ho fan pràcticament sols, m’agrada participar en aquest moment. A més, a l’hora de tirar la brutor a les papereres, cada vegada ho fan millor. Alguns pregunten on va això o allò, i fins i tot vaig haver de posar mostres amb celo al costat dels dibuixos de mostra que tenen, perquè aquest objecte en concret no apareixia (panyol de paper).

M’agradaria parlar d’una estratègia que he estat fent servir i que ha resultat prou bona amb els tres casos que l’he hagut d’utilitzar: quan no volen més però saps que no volen perquè estan cansats d’estar allí i volen anar-se a jugar o diuen que no els hi agrada i altres dia ja han menjat d’això, el que faig és dir-los, per exemple, per acabar-se el iogurt, que anirem baixant dits de les meves mans, un per cullerada. Els va agradar molt l’idea. També he de dir que un dia vaig veure que per sistema, una nena sempre m’ho demanava, i vaig pensar que això havia de canviar, li vaig dir que aquell dia havia de fer-ho tota sola, fent-ho ella mateixa si volia, que tots els dies no podia ser. Això em va fer pensar que de vegades, les estratègies que empren estan bé, però que hem de cercar que els nens siguin autònoms i que facin per els sols. Per tant, crec que hem d’observar i anar donant oportunitat a que a poc a poc facin ells, i cerquin ells les seves pròpies estratègies. Bassedas, Huguet i Solé (2008) fan referència al moment de menjar del migdia i de la seva importància per, moment en el que "aprenen moltes coses i desenvolupen la seva autonomia" (p. 115). Podem fer la semblança d'aquest moment amb el d'esmorzar, crec jo. 

---------------------

Bassedas, E., Huguet, T., Sloé, I. (2008): Aprendre i ensenya a l'educació infantil. Barcelona, Graò.