miércoles, 25 de marzo de 2015

Temps per representar

És important reorganitzar vivències,
que no es quedin desperdigades
Quan vaig començar amb la primera sessió de psicomotricitat, hem va sorprendre el temps que tenien per a dur-la a terme: una hora setmanal, però mirant què diuen els experts i, Segons Arnaiz & al. (2008), a partir dels tres anys les sessions poden tenir una durada de una hora a hora i mitja setmanal i una freqüència setmanal, i aquest temps total es pot dividir en divers moments: ritual d’entrada, explosió motriu, narració o explicació de la història, moment de representació plàstica i moment final o ritual de sortida.

En les sessions que he observat, que he de dir que han estat molt poques degut a que ens toca psicomotricitat els dilluns i hem tingut dies festius, dies d’excursió, dies de reunió amb la directora per reorientar el projecte (la tutora no dona psicomotricitat i aprofita aquesta hora per altres tasques, així que vaig decidir anar a la reunió per veure com eren), les sessions tenien moment d’entrada, explosió motriu, moment de relaxació i moment de sortida. Hem va sorprendre molt que no fessin moment de representació o moment de contar la història.

Aquest aspecte hem va marcar molt i vaig parlar amb l’encarrega d’aquesta activitat, mestra especialista d’anglès que desenvolupa la psicomotricitat a infantil perquè en un principi, amb la implantació del TIL, ho van organitzar d’aquesta manera. Li vaig preguntar que si alguna vegada en feien de representació o de parlar de la història i hem va dir que no donava temps, que alguna vegada sí que parlaven, però que per representació no donava temps. Li vaig proposar per a properes sessions intentar fer diferents tipus de representació o cercar temps per parlar, ja que considero que és un moment important per integrar i reorganitzar el que s’ha fet. Pot ser llevaria un poc algun dia l’estona de descans i la deixaria per fer-la a classe, en arribar, ja que hem d’acabar molt puntuals per cedir l’espai a l’altre grup del mateix nivell, i que no es quedin sense temps.

Això va ser a l’ultima sessió de psicomotricitat que vàrem fer, que va ser la segona a la que jo he anat, ja que la setmana que bé ens anem d’excursió. Així que estic desitjant tornar de vacances per posar en pràctica la proposta d’intervenció que li vaig fer a la mestra i que va acceptar de bona gana. 

Ja contaré com ha anat.

Fins un altre!


---------------------------------
Arnaiz, P., Rabadán, M., Vives, I. (2008): La psicomotricidad en la escuela: Una práctica preventiva y educativa. Málaga. Ediciones Aljibe.

No hay comentarios:

Publicar un comentario