Moments a l'aula

Calendari, moment d'intervenció ajustat i diari

Durant aquest dos últims mesos he de dir que he anant agafant moments d’aula en els que m’he anat responsabilitzant del grup d’infants, sobretot amb tasques més rutinàries que es repeteixen durant els dies de la setmana, com són passar llista, fer el calendari, moment de descans al tornar del pati, ajudar amb la biblioteca viatgera, etc.

Volia parlar d’una experiència que ha estat especial per a mi. Li vaig a proposar a tutora fer una relaxació diferent, aprofitant la experiència que vaig viure a un curs de conta contes on explicàvem un conte, i els “efectes especials” es representen en el cos: si hi ha un elefant, fem el caminar de l’elefant en el cos del company, si hi ha una turmenta que mou es arbres, sacsegem les extremitats del company, etc. Els infants es van posar al cuc de dos en dos i jo vaig contar un conte i fer els moviments que havien de fer. Després vàrem canviar. La veritat és que va resultar bastant bé. Els va agradar tant que fins i tot demanaven un altre canvi, i van estar atents i participatius.

De les assemblees, passar llista i fer calendari, podria dir que molts de dies em deixen fer aquestes activitats, i que m’ha sorprès molt gratament veure com pots adaptar la mateixa activitat per a cada nen, segons el seu nivell, fet que vaig observar ja des de la primera setmana. Per exemple, al calendari, podem començar movent el dinosaure de dia de la setmana, per tenir una referència de com se escriu el nom del dia en el que som, o parlar de quin dia és i trobar el nom a un sobre que guarda tots els dies de la setmana plastificats per aferrar-ho en un dels calendaris on aferrem el nom i girem els números, o fins provar d’escriure-ho en altre calendari que és tot blanc i anem escrivint-ho. Cada dia que ho faig és un repte poder guiar al nen que ho fa a que ho faci al seu nivell de dificultat, per continuar aprenent i millorant la seva competència.

Per acabar voldria destacar una experiència d’un dia que, per no ser rutinària, la seva dificultat va fer-me aturar-me i pensar. Va ser un dia que van planificar la sessió de projecte, i es suposava que jo havia de dur la conversa per orientar o guiar als infants per veure si sortia la manera en com esbrinar quin museu de dinosaures estava més endins i quin més enfora. Acabaven de posar fotos damunt un mapa del món fet per els (la silueta, amb el projector), cada museu amb les seves fotos. La veritat és que jo mai havia fet alguna cosa similar ni havia presenciat cap conversa d’aquesta mena. La tutora va iniciar la conversa, i, veient que estava complicat, va continuar ella, no hem va donar torn per preguntar. 

Després ho vam parlar i em va explicar que estava complicat. Jo li vaig confessar que mai havia estat a una conversa d’aquestes. Vaig aturar-me a pensar en la importància de no avançar-los en la solució, en la manera en que s’han de fer les preguntes per tal de no donar mig resposta feta, i que requereix certa pràctica, que les converses a les que estic avesada tendeixen a avançar una mica la resposta, i que, encara que es vagi més a poc a poc amb els infants, és important deixar aquest espai per que els reflexionin. El llenguatge emprat s’ha de cuidar molt.