Apropant-nos

En acabar d'esmozar abans del pati,
a vegades juguen o miren llibres

Les vivències viscudes darrerament em fan pensar en una sèrie d’aspectes. Cada nen/nena és diferent, això vol dir que amb cada nen/nena estableixes una relació diferent, però crec que és important remarcar que aquests formes diferents no impliquen un tracte preferent per alguns/algunes. Almenys jo no ho concep així.

Hi ha nens que de seguida te cerquen, alguns que només de vegades, quan el que li ha dit l’altra persona de referència no els hi ha agradat i esperen que tu digues el contrari o una altre cosa (hem d’anar alerta quan treballem com a parella educativa i posar-nos d’acord. Per sort, nosaltres gairebé sempre coincidien en el que li deien, i si dubtaven, ens preguntaven entre nosaltres), altres pareix que no has connectat, que et miren estranyats i seriosos, fins que un dia descobreix que miren així perquè observen, ja que un dia et donen un dibuix, o un altre dia acaben d’agafar confiança i comencen a mostrar un humor amb tu i una complicitat que t’arriben a dins. Amb cadascú empres estratègies diferents però són ells els que t'ho marquen, són ells els que t'ensenyen, només hem d'escoltar-los.

Aquestes relacions estretes que s’estableixen amb els infants són possibles gràcies al dia a dia, als moments quotidians en els que pots anar parlant amb ells, apropant-te a cadascú en moments com són l’arribada, l’esmorzar, el pati, la sortida. El fet de deixar-nos més temps a les alumnes per estar amb els nens i encarregar-nos d’aquests moments, d’entre altres, ajuda a establir relacions amb els infants més estretes.

Per exemple, hi havia una nena que sempre es quedava mirant-me amb cara seriosa, quan cantaven es quedava sense fer els moviments, quan venia a mostrar que havia acabat el esmorzar ho feia molt serà, però poc a poc, després de fer-li somriures profunds i de bromejar amb ella, un dia va venir amb la seva carmanyola buida i em va preguntar quant més havia de menjar-se. Jo vaig mirar dins i la vaig mirar a ella; un petit somriure es dibuixava a la seva cara, amb una mirada divertida. Així que  vaig dir-li amb to de broma: “ui! Encara queda això”, assenyalant el tovalló de paper. Ella va riure. Des de aquell dia, sempre sol venir amb alguna d’aquestes.

I perquè estic comentant tot això? Perquè crec que establir bones relacions amb els infants, afavoreix la seva participació i atenció en la resta de moments. Establir una relació de confiança crec que és fonamental, tant per temes d’atenció com de comportament així com de seguretat afectiva, entre d’altres. 

Crec que és de gran importància aprofitar aquests moments, no només per establir bones relacions, sinó despertar curiositats envers diverses aspectes de l'entorn, com quina és la fruita que porta un company o quants de nens queden a cada taula de la classe i quants en total, etc.