REUNIONS: més seminaris...

Reunides al seminari

Fa temps vaig parlar dels seminaris de matemàtiques que fan a l’escola en les hores de les reunions d’alguns dimarts. En aquesta entrada explicava la meva frustració i desesperació en veure com es desenvolupava. I és que l’enteniment i la comunicació són fonamentals per arribar a bon port. Doncs bé, com ja he explicat, just el nostre projecte de millora anava sobre aquest tema. A altra reunió d’aquestes, el que van fer es concretar el que volien, i en altre van extraure del currículum els punts que consideraven que es parlava de matemàtiques, tot i que jo no coincidia en totes i algunes més hagués posat i hagués llevat d’altres. A la fi vaig pensar que si ells ho consideraven així i per a ells estava bé, endavant. Una de les mestres no estava de bon humor, i ja va avisar, així que vaig decidir no insistir massa.

Tenia clar que nosaltres, les de pràctiques, farien el nostre quadre a la nostra manera i segons el nostre criteri, amb més calma i temps per reflexionar i incloure el que consideréssim. I així va estar. Per el darrer seminari, van mostrar a la directora el nostre quadre de competències matemàtiques, amb una columna que dividia per blocs matemàtics, altra del currículum: objectius i continguts, altra per parlar de continguts segons els blocs assimilats al currículum, altra del procés que pensàvem nosaltres que es dóna en aquests continguts, i una darrera que contenia especificacions. Li vam demanar si podíem presentar-ho a la resta durant el seminari, i ens va dir que sí, tot i que primer ella havia de parlar d’unes coses. I així va a ser: ens van donar pas per explicar el que havien fet, van aprofitat per demanar la seva opinió general i, clar, sense llegir-ho tot amb deteniment, però semblava que els hi va agradar la idea.

  

És d’agrair l’acollida i l’espai que ens han donat a les reunions, escoltant quan havíem de fer alguna aportació, i considerant-la com si fóssim unes més, i així els hi van fer saber durant un dinar que van organitzar el dijous per acomiadar-nos. He de dir: gràcies.

En un lloc on hi ha tants de companys i on el treball col·laboratiu és tant important, és de vital importància dur-se bé. Si es col·labora i participa, millor encara, i si es fa amb alegria, perfecte!, però tots sabem que les relacions humanes son complicades... Cadascú hauria de posar de la seva part i realitzar la part de treball que li correspon. Però això ja parteix del compromís i l’ètica professional de cadascú.