 |
| La Titella conta vivències. |
La
classe està moguda. No sé si és el canvi de temps, la arribada de la primavera,
la primera o segona adolescència que es passa a aquestes edats, no ho sé. He observat
diverses situacions entre companys que toquen el tema emocional. Expressions
com: “ja no soc la teva amiga”, “eres tonta”, “eres fea”, per exemple, que
deixen a l’altre nen/a amb tristesa, moments de pors, com quan veuen una aranya
o quan han de donar un salt a l’aigua en la piscina, moments de vergonya, de
gelosia, etc.
Davant
tot això, de vegades els recordo les normes de l’aula. Però crec que, a més de
la pràctica restitutiva per resoldre conflictes, i degut a la necessitat
observada d’aprendre a autoregular-se, a reconèixer les diferents emocions que
experimenten, a posar-les nom, vaig considerar bona idea tractar el tema a
través de la música i de histories. Vaig decidir ensenyar-los una cançó que
parli d’aquestes aspectes i tractar diverses emocions a través d’un titella que
conti les seves històries. Li vaig proposar al mestre de música l’activitat i
em va donar pas per dur-la endavant.
L’activitat està plantejada per
dur-la en gran grup, començant per presentar al titella i contar la seva
història, que contin ells situacions paregudes i passar a cantar la cançó. En
acabar, es pot fer una plasmació amb un dibuix o sentir música diferent i fer
segons els inspiri.
La primera sessió la vàrem fer a
la classe, quan normalment, en classe de música es va a l’aula de música, a
l’edifici de primària. Crec que aquest aspecte va estar un errada. Van estar
bastant nerviós. Hem va fer replantejar-me la importància de la elecció de
l’espai a l’hora de desenvolupar qualsevol activitat. I això que era a primera
hora! Tot la resta va anar bé, el temps va estar ben controlat, i el que van
fer és posar en acabar música i veure què ens feia sentir, com responia el cos:
hi havia una que els donava por, altra els donava guanyes de ballar, altra els
va donar guanyes de tombar-se, etc. Va ser molt curiós.
Abans d’això, per ensenyar-los
la cançó, primer la van escoltar (la tenia gravada amb una base de Queen:
“Crazy little thing called Love” i la lletra adaptada per jo, i cantada per jo,
fent servir el programa Audacity), després van repetir la lletra a poc a poc,
explicant-los el que deia, repetint estrofes, i després la van cantar amb la
música. La veritat és que la cançó la van aprendre bastant bé i ràpid. De tant
en tant, quan surti a classe l’ocasió, pot tornar en Fèlix a contar una de les
seves històries i cantarem la cançó tots junts.
Bé , estaré pendent de les pròximes activitats que tú facis els dissenys
ResponderEliminar