La llegenda de Sant Jordi |
Continuem
preparant el que exposarem en la festa de fi de curs (encara que jo ja no
estigui en l’escola), que ha d’estar relacionat amb la llum. En entrades
anteriors (pas 1 i pas 2) hem anat fent una preparació per a que el que facin tingui una mica
més de significat i interès per als nens. Ja vaig comentar que aquest espai me’l
va deixar la tutora a jo per dissenyar i portar a terme les activitats
corresponents.
Doncs
bé, com que el que volem fer per a la festa de fi de curs és un compte amb
siluetes projectades per llum, i a més ja hem treballat el conte de Sant Jordi i el coneixen bé, la següent proposta d’activitat que he fet a estat en contar
el conte de la llegenda de Sant Jordi amb les siluetes del drac, la princesa,
Sant Jordi i la rosa.
La
activitat va estar dissenyada per fer-la en gran grup, durant uns 30’ (en
acabar l’assemblea i abans de l’esmorzar). L’espai va a ser un aula de la planta de dalt,
on es feia el racó d’estimulació sensorial, ja que és fosc. L’objectiu
principal era que veiessin un exemple de conte amb siluetes, per veure si
volien fer-ne algú ells, a més de treballar altres aspectes que es treballen en
els contes. L’activitat consistia en contar jo el conte una vegada, i després
que el fossin contant ells.
Podia
haver fet que ells també moguessin les siluetes però per això considero més
adient haver fet el treball en petit grup, i el temps aquesta vegada no donava
per això.
Una
vegada contat el conte per ells, els vaig dir que si s’havien adonat que es
podien contar contes d’aquesta manera, i de la conversa va sortir que volien
contar ells altres, primer van dir alguns coneguts, però també va sortir la
idea de fer el conte ells. Perfecte!
L’afegit
a l’activitat i que no estava en el disseny inicial de l’activitat va ser
gravar-los a ells mentre contaven el conte (havien de provar si sortia bé per
al que exposarem a la festa de fi de curs) i a Teresa (la tutora) se li va ocórrer
posar-les el vídeo per a que el veiessin i s’adonessin dels aspectes a millorar
(com parlar més fort).
De
vegades, el que un es planteja i planifica, ho ha de canviar, ja sigui per
temes d’horaris, per temes d’espai, per com estiguin els nens aquell dia, o per
aspectes com aquest, que sorgeixen sobre la marxa i tenen coherència i sentit
amb el que es vol fer (no és qüestió de fer per fer sense sentit).
No hay comentarios:
Publicar un comentario