El nostre panell de la llum, la nostra història. |
La
història es fa dia a dia, i tots construïm la nostra pròpia història. Les
parets de l’escola i de l’aula parlen del que es fa, del que s’ha fet i del que
es farà.
Així, a la vegada, amb els panells, les famílies, quan entrin a classe poden veure que s'ha fet i els nens poden explicar-los el que es mostra. És important que sàpiguen el que fem i com ho fem a classe, i que els seus fills puguin compartir-ho amb ells.
Respecte als panells de documentació del que es s’ha fet, que estan dins aula i que parlen de la vida d’aula, no cal parlar de la seva importància; tothom la coneix. El que vull aportar a rel de l’experiència viscuda és de la importància de fer teu aquest panell, de sentir-te partícip.
Així, a la vegada, amb els panells, les famílies, quan entrin a classe poden veure que s'ha fet i els nens poden explicar-los el que es mostra. És important que sàpiguen el que fem i com ho fem a classe, i que els seus fills puguin compartir-ho amb ells.
Respecte als panells de documentació del que es s’ha fet, que estan dins aula i que parlen de la vida d’aula, no cal parlar de la seva importància; tothom la coneix. El que vull aportar a rel de l’experiència viscuda és de la importància de fer teu aquest panell, de sentir-te partícip.
Quan
vaig arribar a l’escola, la paret del projecte ja estava començada, i no la
sentia meva. Un dia, vàrem canviar la distribució entre la tutora i jo, per col·locar
més informació, i llavors sí que vaig sentir que formava part d’allò. D’aquesta
experiència ja vaig parlar en una entrada anterior.
Així
doncs, en base a aquesta experiència, i com que tot el que estava dedicat a la
llum era tasca meva (pas 1, pas 2, pas 3a, pas 3b), li vaig demanar a la
tutoria si podia fer jo la documentació també i posar-la a la paret corresponent,
i per fer-ho, vaig demanar la col·laboració dels infants, tant per la posició
com a l’hora de posar el “celo” a la paret, i mentre els hi explicava el que hi
havia a cada paper. El panell no està complet, ja que falten les fotos del dia
que gravaren el conte i de les gravacions de veu, que jo no hi era present. I
faltarà el del dia final de presentació, però com que tot això és sorpresa per
a la festa, crec que podem saltar-nos aquestes passes.
Espero
que ho sentin més seu d’aquesta manera, i que serveixi per contar aquesta
petita part de la història de la classe dels dinosaures. Jo ja he acabat el meu
període de pràctiques, però la història continua....
No hay comentarios:
Publicar un comentario